Patrimoni

Prev Next
Camp Dels Ninots   Jaciment Paleontològic
Bell Estar
Font De La Vaca
Casa Perxachs
Casa Quintana
Balneari Prats
Casa Bonanova
Casa C Pla I Deniel 16
Esglesia De St Esteve
Casa Mas I Ros
Font De La Mina
Cal Ferrer De La Plaça

Els balnearis

Balneari Prats

 

Si bé fins el 1840 l'activitat balneària a Caldes quedava únicament reduïda a banys realitzats dins de les cases particulars, a les quals s'hi transportava l'aigua a força de braços, el 1845 Francesc Dillet demanà autorització a l'Ajuntament per conduir, mitjançant una canonada subterrània, l'aigua de la font de la Mina a casa seva per tal de fer un establiment amb quatre o sis banyeres. És el primer intent, que cristal•litzarà, de tirar endavant un establiment pensat únicament per a destinar-lo a casa de banys i que al cap d'uns anys es transformaria en el balneari Soler. En aquesta mateixa dècada dels anys quaranta, la família Prats canalitzant també l'aigua de la font de la Mina, aixeca un establiment, ("Baños de Prats") per tal d'oferir convenientment l'aigua termal a aquells que anaven darrera de les seves qualitats. El nombre de concurrents que feren estada a Caldes durant aquests primers anys de creació de les cases de banys (entorn de 400 de mitjana anual) palesen que des del primer moment es va tenir un notable interès per les aigües de la vila. Martinez Quntanilla en el seu treball La provincia de Gerona. Datos estadisticos publicat el 1865, dibuixa ja una situació molt diferent de la de vint-i-cinc anys enrera:

existen dos establecimientos, pudiéndose albergar en cada cual y con separation, de 30 a 40 personas: Uno tiene 9 pilas y el otro 6. Però en la villa, que solo en el casco reune 150 vecinos, pueden alojarse algunas personas en camas de regular comodidad".

La transformació d'aquestes cases de banys en balnearis, va seguir un lent camí que no va concloure fins finals de segle. De tota manera, l'arribada a Caldes del Doctor Modest Furest i Roca, de ben segur que va suposar un revulsiu i una nova concepció d'entendre l'activitat que girava entorn de l'aigua termal.

Modest Furest, metge de la ciutat de Girona, comprà el 1880 els terrenys del Puig de les Ànimes i començà a edificar-hi un edifici destinat a l'explotació industrial de les aigües. A més d'aquest aprofitament enfocat cap a rembotellament i a la presa d'aigües al peu de les fonts, Furest va mes enllà i pretén construir un gran edifici balneari que no tingui res que envejar als grans balnearis europeus. Abans d'arribar al final del segle i seguint un projecte arquitectònic de Gaieta Boigas i Monrabà, aixecà el seu balneari batejat amb el nom de Vichy Catalan.L'exemple del Dr. Furest va ser seguit ràpidament pels altres dos establiments de banys de Caldes que emprengueren, en aquests mateixos anys, profundes reformes per tal d'oferir la varietat de serveis pròpia dels balnearis.

 

BALNEARIS

BALNEARI PRATS
Plaça Sant Esteve
Telf. 972 47 00 51 nº 7
Web: Balneari Prats
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
BALNEARI VICHY CATALÁN
Avinguda Doctor Furest, nº 32
Telf: 972 47 00 00
Web: Balneari Vichy Catalán
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

Història del termalisme

Balneari Vichy Català

 

Quan l'any 1840 Joan B. Foix i Gual va escriure la seva Notícia de las aguas minerales mas principales de España, la referenda que va fer respecte Caldes de Malavella no era gens afalagadora:

"En la provincia de Gerona a tres leguas de la capital, se halla esta villa de poquisima pobladon. En ella hay varios manantiales de agua caliente, y lo es tanto, que para tomar un bano comodamente debe estar el agua al aire libre unas cuatro horas. Varios vestigios indican que hubo allí famosos banos romanos y en el dia hay tanto descuido, que si alguno van a banarse deben transportar el agua de los manantiales a las casas, y tomar el bañoo en tinas de madera. La usan igualmente para bebida y es Idstima que hay a tanta negligencia, y que no tengamos una analisis razonada de ella”.

La imatge que se'ns dibuixa, es la d'una comunitat rural on malgrat la presencia de les aigües termals i la seva tímida utilització, no s'ha fet encara el pas cap una explotació moderna de les seves virtuts terapèutiques. I sobretot, aquesta situació es confirma quan es compara la realitat de Caldes de Malavella amb d'altres zones del nostre país. Ja a l'any 1817, Caldes de Montbui comptava amb cinc establiments particulars de banys, més el de l'Hospital de la Caritat, d'ús públic. El 1840, aquests establiments s'havien doblat (Hospital de la Caritat, Rius, Grau, Broquetas, Font, Sagrera, Alrich, Forns, Sola i Llobet) i, "en general todos se hallan en buen estado, y ofrecen las buenas proporciones y comodidades que son de desear, para que puedan hospedarse en ellos los enfermos y tomar los baños con toda conveniencia”. En la mateixa època, l’Hostal dels Banys tenia obertes les seves portes a Ribes de Freser, i Caldes d'Estrac i Arenys de Mar comptaven també amb edificis destinats als tractaments hidroterapèutics.

Malgrat que a principi del segle XIX a Caldes de Malavella es basteix un petit edifici, conegut amb el nom de Els Banys Nous, que aprofitava l'aigua de la font els Bullidors (la mateixa que havia alimentat les Termes Romanes de Sant Grau) per omplir les seves banyeres, l'experiencia no reeixirà i en arribar a 1840 es trobava totalment enderrocat.

Aigües de Caldes

 

De tota manera, però, la població de Caldes aprofitava des de sempre l'aigua calenta per a les seves necessitats domestiques:

"este vecindario desde tiempo inmemorial tiene la servidumbre de utilizar el agua de la fuente de "Els Bullidors" como legia para lavar utensilios de cocina, lo cual representa una considerable economia de carbon, economia de la que el pueblo no puede ni debe presandir, por el estado de pobreza en que desgraciadamente se encuentran la mayor parte de los mismos, pues en la comarca no existe industria de ningun genero, y los pocos recursos que se obtienen de la agricultura por ser este suelo sumamente drido, y sin cuyo utensilio de carbon, no necesitan calentar agua para el labado de tales objetos, dada la elevada temperatura de dicha agua" (AMCM, Actes Pie, 1900).

Aprofitament de l'aigua per part de la població, que no es limita únicament a les necessitats casolanes i que en una comunitat eminentment agrícola representava un complement en la dèbil economia familiar:

"los vecinos utilizan en varias epocas del ano las referidas aguas para llevarla en bamles o toneles a Gerona, Cassd de la Selva, Llagostera, San Feliu de Guixols y otros pueblos a fin de destinarla a bafios, formando semejante industria un medw de subsistencia de los vecinos de esta villa que a ello se dedican". (AMCM, Actes Ple, 1900).

Quins eren però els brolladors que van fer possible que Caldes es convertís lentament al llarg de la segona meitat del segle XIX en una vila balneària. La seva localització ve emmarcada per l'existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població. En primer lloc el Puig de les Animes que contenia a més de dos brolladors, la font de la "Cantera", la font Xica i la font del Fetge. Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s'hi ubicaven les fonts que tradicionalment havien estat objecte d'explotació dels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, font de I'Hospital i la font de Sant Narcis o d'en Pla. Per últim, i prop del Puig de les Moleres, la, font de la Mina o d'en Xiberta i el raig o rec d'en Mel, descobertes el 1829 quan es va obrir una mina o rasa per tal d'assecar un camp pantanós.

 

PLANTES EMBOTELLADORES

AIGUA MALAVELLA
Carrer Transmuralla, 63
Telf. 972 47 03 25
Web: Grupo Vichy Catalan
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
AIGUA SANT NARCÍS
Carrer Pla i Deniel s/n
Telf. 972 47 00 07
AIGUA VICHY CATALAN
Avinguda Doctor Furest, nº 1
Telf: 972 47 00 15
Web: Grupo Vichy Catalan
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Història de les plantes emboltelladores (.pdf)

Proximitats

  • Platja d'Aro
  • Olot
  • Torroella - L'Estartit
  • Tossa de mar
  • Palafrugell
  • Blanes