Els bandolers, el camí ral i la creu de la mà

El Camí Ral era la via de comunicació més important entre França i Barcelona, i en el seu pas per Caldes es bifurcava en dos camins, el d’interior i el de marina, en el punt que s’anomena La Creu de la Mà.

“LA FOREST MÉS PERILLOSA DEL PAÍS”
Així és com anomena el viatger Thomas Platter al s.XVI els boscos de la Thiona i de la Creu de la Mà, en el seu pas pel Camí Ral. Les descripcions posteriors no són gaire més benèvoles; en el millor dels casos parlen de “solitud” i quasi sempre de “boscos pregons” i “espesses suredes”.

Pi i Maragall fa referència el 1842 d’un fet incrustat a la memòria del lloc, i ens narra la feta d’uns bandolers que es posen a fer d’hostalers : “Al salir el viajero de esta casa fatal, caminaba muchas veces a una muerte pronta e irresistible… se entregaba la víctima al mismo verdugo que debía acompañarle al lugar del sacrificio. Esta trama era horrible.”
Prudenci Bertrana dins les Proses bàrbares “Allí en l’antigor el camí esdevenia perillós al vianant, des d’aquell lloc el camí era infestat de colles de lladregots i trabucaires ardits i cruels que segrestaven, robaven i maltractaven qui els venia de grat… I concretament, la Creu de la Mà no tenia pas un aspecte gaire tranquil·litzador…per quin dels dos camins calia decidir-se? (…) hauria estat igual. Fos la que fos, de les dues rutes, l’escollida pel viatger irresolut… l’esperava la mateixa aridesa, el mateix desconhort, la mateixa successió de boscúries i llocs imposants, l’aspecte dels quals solament res de bo no prometia… no hi havia més remei que lliurar-se al destí en cos i ànima”.

Per a ell, la “M” que corona la Creu de la Mà no designa el camí de marina, sinó la mort i el martiri. De la mateixa manera, la mà que corona l’altre braç de la creu podria ser que fos la reproducció d’una mà real, que un grup de bandolers hi hauria penjat com a senyal d’alerta indicant (a viatgers o a d’altres bandolers) que aquell era el seu territori i el preu que haurien de pagar si s’hi endinsaven..