L’antecedent del Balneari Prats és un petit establiment termal que fundà la família Prats tot aprofitant l’aigua de la font de la Mina. El fenomen creixent de l’estiueig va propiciar que, durant la segona meitat del segle xix, es construís l’edifici actual al centre de la població.
El Balneari Vichy Catalan va ser promogut pel doctor Modest Furest i Roca, que l’any 1880 va comprar els terrenys del Puig de les Ànimes. Aquesta adquisició tenia com a objectiu l’explotació de les fonts d’aigua termal, que consistí en la construcció d’una planta embotelladora i en els banys “in situ”.
Font d’aigua termal, també coneguda amb el nom de Raig d’en Mel. Fou localitzada arran de les obres de construcció d’una mina, que es feien per dessecar un camp pantanós. Durant la dècada de 1840 la seva aigua calenta fou canalitzada de forma subterrània fins a unes cases de banys, que foren els antecedents dels balnearis Prats i Soler.
Font pública d’on brolla aigua termal a 56º, procedent del Turó de Sant Grau. Per la situació d’aquesta font, es creu que era la surgència que abastia d’aigua les termes romanes. Tradicionalment, els veïns utilitzaren l’aigua de la font per a ús domèstic, ja fos per beure o per cuinar o rentar.
Font pública d’on brolla aigua termal a 60º, procedent del Turó de Sant Grau. L’aigua de la font, també denominada de Santa Cecília, la feien servir els veïns per a ús domèstic, ateses les seves propietats reconegudes. A mitjan segle XIX pertanyia a la família Pla i Deniel, que fou autoritzada a exportar-la com a aigua medicinal el 1870, amb el nom de “San Narciso”.
Les reconegudes propietats de l’aigua termal de Caldes de Malavella que s’oferia als balnearis van motivar que els qui no estaven allotjats en aquells establiments també en volguessin disposar, i aquest fet va afavorir que fos embotellada i distribuïda a molts indrets.
La Font de la Vaca és una font d’aigua mineral troba al bell mig del Parc de la Granja un projecte d’urbanització iniciat la dècada de 1920 que contemplava la construcció d’una ciutat-jardí per als estiuejants de Caldes. La font, d’estil modernista, rep el nom per una rajola amb la il·lustració d’un bòvid, que la corona.