Casa Rosa

Carrer de Sant Grau, 19

La Casa Rosa és una edifici d’estil modernista construït a finals del segle xix per encàrrec del barceloní Diotallevi. El projecte contemplava dues parts diferenciades, la primera de marcada composició simètrica i la segona amb un gran portal d’arc túmid i una finestra geminada. Els guardapols de les obertures, el coronament a manera de merlets i la decoració ceràmica reforcen el caràcter modernista de la construcció.

Pocs anys després d’haver-se construït, fou adquirida per l’industrial Pau Estapé, que n’utilitzà una part com a residència i l’altra com a magatzem per a l’Agua Imperial que embotellava. El mateix Sr. Estapé va ser el principal artífex de la reforma del conjunt del puig de Sant Grau, que va incloure la primera campanya d’excavació de les termes romanes.

Des de l’any 1981, la Casa Rosa és propietat de l’Ajuntament i actualment acull la Ràdio CaldesFm, un casal d’avis, un bar municipal i diversos despatxos.

Can Manegat

Carrer Termes Romanes, 16

Casa d’estiueig , rodejada d’un frondós jardí, construïda a principis del segle XX, amb un marcat caràcter neomozàrab-modernista. La casa presenta diferents cossos d’edificació i consta de dues plantes amb rica decoració exterior i abundant utilització de la ceràmica.

Es projectà com una torre aïllada d’estil modernista i de marcada inspiració arabitzant. És un edifici compost per diversos cossos superposats, amb obertures d’arc de ferradura lobulades i frisos de ceràmica a manera de guardapols. Alguns cossos estan coronats amb merlets esglaonats. La casa està envoltada d’un jardí, on hi ha un brollador d’aigua termal.

Casa Perxachs

Carrer Sant Antoni, 11

Casa unifamiliar de principis del segle XX atribuïda al mestre d’obres Josep Deulofeu , que manifesta signes d’evolució des d’un estil bàsicament eclèctic, cap al modernisme.

Alguns elements decoratius de factura neogòtica com els marcs de les obertures i les balustrades del terrat, la presència de símbols com petits escuts amb les quatre barres son els que permeten atribuir un cert caràcter modernista a la construcció. A més de les balustrades, un frontó esglaonat al centre de cada façana corona el conjunt.

Casino municipal

Carrer Jacint Verdaguer, 11-13

Edifici construït a la dècada de 1920 per albergar l’entitat recreativa Casino Unió. El creixement de la població estiuejant a Caldes va afavorir la construcció d’un local social on reunir-se. El projecte fou executat pel constructor local Jaume Deulofeu segons el gust noucentista predominant. Les façanes segueixen una marcada composició simètrica, definida per grans finestrals triforats inserits dins d’arcs cecs. El capcer rectangular del coronament arrenca d’una cornisa motllurada.

Xalet Antoni Mas

Rambla Recolons, 15

Casa modernista d’estiueig, construïda al gust barceloní de l’època, en la que destaca l’interessant vitrall de la porta interior. Disposa d’un pati interior amb una font molt característica i d’un soterrani en el que s’hi pot identificar la petita estança que es destinava a l’allotjament del personal de servei.

És on va residir Andreu Mas i Ros, germà del compositor i músic també. Juntament amb el seu germà gestionà l’empresa familiar de pianos i manubris on era l’encarregat de gravar les melodies musicals en els corrons de les pianoles. Va ser construïda pel seu pare  Antoni Mas a començament del segle XX i destinada inicialment a casa de lloguer per a estiuejants. Hi destaca el portal interior i el pati.

Casa Bell-Estar

Rambla Recolons, 54

Casa d’estiueig construïda a principis del segle xx, també coneguda com a “Villa Carmen”.  Es projectà com un edifici aïllat d’estil modernista, profusament decorat del qual en destaca la simetria i la decoració de les façanes, que li donen una marcada verticalitat. Les finestres són d’arc molt rebaixat, amb ampits decorats amb falses columnes. Sobre la porta principal hi ha un balcó de planta trilobulada, sostingut per dues cartel·les. Lluernes rodones a les golfes, just a sota de les mencionades antefixes, també decorades amb formes modernistes.

Font de la Vaca

Parc de la Granja. Carrer de Sant Esteve, 38

Font modernista a manera de templet de planta hexagonal amb un reduït terrat a la part superior i cupulí de ceràmica vidriada de color vermellós a la part central. Pren el seu nom d’una imatge d’una vaca en una rajola encastada a la mateixa font.

El projecte d’urbanització de la Granja va desenvolupar-se la dècada de 1920 com una ciutat-jardí destinada a l’estiueig. El parc de la Font de la Vaca havia de ser-ne la zona de lleure i, a més d’una font modernista, s’hi va construir també un berenador i un pou. El projecte no va prosperar, però en queden elements notables com les torres noucentistes i el parc.

Balneari Prats

Plaça sant Esteve, 7

L’antecedent del Balneari Prats és un petit establiment termal que fundà la família Prats tot aprofitant l’aigua de la font de la Mina. El fenomen creixent de l’estiueig va propiciar que, durant la segona meitat del segle xix, es construís l’edifici actual al centre de la població.

El nou edifici, de gust eclèctic, que es caracteritza per l’ús d’elements arquitectònics d’èpoques diferents, va haver d’ampliar-se l’any 1912, seguint el projecte de l’arquitecte Eusebi Bona i Puig. Fou llavors quan se substituí l’antiga portalada d’accés per l’actual. Al costat de l’establiment termal, s’hi bastiren diverses casetes per allotjar-hi els clients, les quals foren enderrocades fa uns anys.

Casa-jardí Pla i Deniel

Casa modernista construïda a principis del segle xx dins la finca de la casa Pla i Deniel. L’edificació estava destinada a allotjar-hi el servei, per això està orientada cap a la casa principal i no cap al carrer. A la dècada de 1950 fou adquirida per la Congregació de les Carmelites de la Caritat-Vedruna, que actualment en mantenen la propietat. Està composta de tres edificacions, en les quals el llenguatge modernista es posa de manifest en l’ús del maó vist en contrast amb l’arrebossat, en la decoració de ceràmica vidriada i en els elements de ferro forjat. Està encarada al jardí, on hi ha una particular gelosia de bruc.

Torre dels Ocells

Av. Doctor Furest i Roca, 10-12

Casa d’estiueig construïda l’any 1949 segons un projecte de l’arquitecte Joan Bordàs i Salelles i obra del constructor calderí Joan Viñals i Solà. És un dels darrers testimonis de l’arquitectura promoguda per la burgesia barcelonina que estiuejava a la població. L’edifici és de dimensions notables i té les cornises i les obertures emmarcades amb pedra motllurada. L’element més destacat és la galeria de les golfes, que s’obre a tres vents amb pòrtics d’arc de mig punt que descansen sobre columnes de pedra.

Balneari Vichy

Avinguda Doctor Furest i Roca, 32

El balneari el projectà l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, com un edifici de dimensions monumentals, d’estil modernista i de marcada inspiració arabitzant. Consta de dues parts diferenciades que formen una “T”: la primera, de composició més senzilla, i, la segona, amb més decoració i visibilitat. A la primera part, les obertures són d’arc de ferradura, formant un pòrtic a la planta baixa amb un porxo avançat central que constitueix l’accés principal. També hi destaca un pati interior amb una font, davant de la qual hi ha una capella dedicada a sant Josep i a sant Esteve, construïda sota la influència de l’estètica modernista. De la segona part, en destaquen les torres amb merlets dels extrems i la part central, així com les obertures d’arc de ferradura emmarcades de tonalitat diferent.