La marieta salada

Sempre ha fet gràcia que l’escut del nostre poble exhibís una senyora nua prenent un mineromedicinal bany d’aigua calenta. La casualitat, la tafaneria i les veus de l’experiència han forçat que puguem afirmar que la noia en qüestió existí realment.

La dona de l’escut es deia Marieta, i li deien, per la seva simpatia i salero, “la salada”. Va néixer a Sitges l’any 1915. La seva figura va sortir de l’anonimat en aparèixer en unes golfes un quadre on hi era pintada; el primer pensament fou que era una representació de l’escut de Caldes, però es diu que era tot el contrari.

Es diu que el quadre va ser plasmat l’any 1934 per un pintor sense fortuna que es guanyava la vida fent de cambrer en un dels Balnearis. Es deia Rafel Rams, però li deien “Litu”. En Litu era un autèntic bohemi, jugador, bevedor, renegaire i, sobretot, conquistador. La Marieta, “la salada”, era una mossa d’una casa pobra de Sitges que va arribar a Caldes el 1932 per llogar-se com a minyona a la torre modernista d’uns senyors de Barcelona que estiuejaven aquí. La Salada va fer-se popular molt aviat en el poble per la seva simpatia i espontaneïtat. No va aguantar massa temps amb aquesta família i va anar a treballar en un balneari, on va conèixer en Litu, que no trigà massa en engatussar-la i convertir-la en la seva mussa. La tragèdia de la Guerra va acabar amb aquesta història d’amor, ja que pocs mesos després de començar la revolta militar, i en Litu va apuntar-se a l’exèrcit per defensar la República. El destí va fer que després de caure ferit fos traslladat a un dels hospitals militars instal·lats en els Balnearis de Caldes, on va morir atès per la infermera voluntària Marieta de Sitges que, com tantes altres dones, passava moltes hores cuidant malalts i ferits de guerra.

La vida, però, va continuar i ella no va ser mai més la Marieta “salada” de Sitges. La Maria, després de la tragèdia de 36-39, va quedar-se a Caldes, on anys més tard va casar-se amb un noi del poble, amb qui va tenir cinc fills. I molts dels seus nets corren encara entre els caldencs.

És molt possible que algú sostingui que la figura femenina de l’escut de Caldes és més antiga que tot això. No en féu massa cas. Deixeu que tothom pensi el que més li convingui.