Els gegants dels tres pujols

Al Caldes de l’època romana, anomenat Aquae Calidae, ja hi havia tres pujols d’on rajava aigua calenta; el Puig de les Ànimes, el Puig de Sant Grau, i el de les Moleres. I els romans foren els primers en aprofitar aquestes aigües i les seves virtuts miraculoses. Però al caure l’imperi romà, s’entrà en una època d’inseguretat i d’invasions, que obligà els caldencs a resguardar-se a les muntanyes, temporalment. Abans de fer-ho, però, enviaren de la península Itàlica una parella de gegants que fessin de guardians per a tenir cura de les seves emergències hidrotermals.

Mentre que les invasions dels bàrbars del nord passaren de llarg, els sarraïns, més coneixedors dels valors màgics i terapèutics de les aigües, intentaren apoderar-se’n. La presència dels nostres gegants, fidels guardians de les aigües i dels pujols, atemorí inicialment els musulmans, els quals, idearen una estratagema per a contrarrestar-la. Portaren del bell mig d’Àfrica una brívia, monstruosa i ferotge, per atemorir els nostres gegants. La brívia va aconseguir arrabassar el primer pujol, el de les Ànimes, i els gegants iniciaren el contraatac. La geganta posar en joc la gràcia i la bellesa per encaterinar la brívia, i el gegant se serví del diàleg raonat, mesurat i contemporitzador, amb arguments de legalitat i pacifisme. Tot fou en debades. La brívia persistí en el seu intent d’apropiar-se dels altres dos pujols.

I aquí és quan l’atzar i la naturalesa es decantaren de part dels caldencs. Quan la brívia posà el peu en el tercer pujol, un gran terratrèmol obrí una gran escletxa en el terra precisament on hi havia la temuda bestiola que sortosament davallà fins al centre de la terra.

I gràcies als gegants romans de Caldes, i a la força de la naturalesa d’on sorgeixen les aigües termals, podem gaudir encara avui de les meravelloses aigües calentes de Caldes.