El Balneari Soler, obert el 1900 i enderrocat el 1975, embotellava l’aigua de la Font de la Mina amb el nom de “Fuente Catalunya”. Rivalitzà amb el Prats i el Vichy Catalán durant els anys feliços de la hidroteràpia a principis del s. XX que l’arribada de la Guerra Civil va estroncar.
El Balneari Soler, de la mateixa manera que els altres dos balnearis de Caldes, s’usà durant les dècades dels anys 1930 i 1940 per a allotjar diversos refugiats i ferits de guerra, gràcies a l’alta capacitat d’hostalatge. Durant els primers dies de la Guerra Civil, l’exalcalde conservador i propietari del balneari, Josep Soler, va aconseguir salvar-se de la repressió republicana gràcies a la seva doble nacionalitat (la seva mare era francesa) i va penjar una bandera de França a la façana. L’any 1937 es va decidir habilitar el balneari per allotjar ferits de guerra i malalts, fet pel qual va patir diverses destrosses del mobiliari. L’any 1944 va allotjar 150 soldats del contingent italià. Els que no respectaven el protocol de la disciplina establerta per la marina italiana eren tancats al celler, que s’havia adaptat com a calabós