Cada 22 de setembre se celebra l’aplec dedicat a Sant Maurici i encara hi ha qui se’n recorda de quan una mà de fusta, simbolitzant la que va perdre en el seu martiri, era besada pels fidels. D’aquesta mà que els nostres pares i avis veneraven se’n contava una història.
En una ocasió, una terrible sequera es va estendre sobre els boscos, prats i conreus dels voltants. Els pous s’assecaven, els estanys es convertien en fang i la pagesia veia morir el bestiar. El blat, l’ordi, els arbres i els matolls es marcien. Les cigales i els insectes s’amagaven tristos en veure com la desgràcia s’emportava tants béns.

Una dona fosca i tenebrosa havia sentit a parlar dels miracles dels sants i va voler convèncer als vilatans que totes les desgràcies que assolaven el poble havien estat provocades per un màrtir de molta nomenada: San Maurici.

Aplegada al Puig de les Ànimes, una munió de gent assistí tota encuriosida a la cerimònia que aquella dona malèfica havia organitzar per foragitar la sequera: dins d’una gran olla bullent llençà una mà de cera, fent creure a tothom que es tractava de la del sant, per demostrar que d’aquí venien els patiments. La força d’ebullició va fer tombar l’olla i les flames s’apoderaren dels matolls i les herbes seques devastant boscos, camps i masos amb el seu crepitar ferotge. Llavors, de manera inesperada, el cel es cobrí de núvols negres i la pluja començà a regar la terra amb violència: les rieres i els pous es van omplir fins a vessar i els conreus aviat van quedar negats; la gent corria a refugiar-se a les cases per por de ser arrossegada per les aigües desfermades tancant portes i portals.

Just allà on el foc s’apagà hom veié una mà de fusta en senyal de benedicció de l’indret. La gent va creure que era la mà de Sant Maurici i per aquest motiu el poble es convertí en Cristianisme.

APLEC DE SANT MAURICI 22 DE SETEMBRE
Sardanes, parades d’artesania, arrossada popular i tradicional ball de l’hereu Riera. Un dels aplecs més antics de Catalunya, i diada en la què els caldencs en grups es dirigeixen a l’ermita per passar el dia en companyia d’amics i familiars.