Termes Romanes del Puig de Sant Grau
Monument declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional)
El jaciment es troba obert de 9h del matí a 9h del vespre, i l’accés és lliure
Trobareu una senyalització excepcional que us guiarà per a cada un dels espais del monument
Balneari Romà del Turó de Sant Grau
L’edifici termal romà de Sant Grau va ser construït pels volts de l’any 50 dC sobre un balneari anterior, dels segles II-I aC. L’edifici del segle I dC, en canvi, es conserva d’una manera notablement íntegra. L’element bàsic era la gran piscina central (natatio) rectangular, de 7,90 per 6,65 metres, i d’accés esglaonat. Envoltava la piscina un corredor porticat (ambulacre), amb coberta de volta de canó.
Als costats est i oest hi havia tres estances simètriques. De l’ala est cal remarcar l’estança central, on hi havia la surgència de l’aigua termal, que era canalitzada des del doll dels Bullidors, i que constituí un espai sacre. Des d’aquí l’aigua es canalitzava a la natatio. De l’ala oest, l’aigua sortia a l’exterior a través d’una gran claveguera.
Aqvae calidae, ciutat romana
Al segle II aC, ja des dels primers temps del període romà, l’existència de les aigües termals de Caldes va propiciar el sorgiment d’una activitat balneària important que aviat va acabar comportant la formació d’un petit nucli de població al seu voltant.
Aquest nucli, anomenat Aqvae Calidae (‘aigües calentes’), va esdevenir el centre d’un municipi romà de dret llatí al segle I dC. Aquest fet implica que, a banda dels balnearis i dels serveis relacionats, Caldes també constava d’un centre administratiu, religiós, econòmic i comercial.
La surgència de l’aigua sagrada
L’estança central de l’ala est és una de les sales més significatives de tot el balneari. La seva importància rau en el fet que és on es trobava en època romana la surgència de l’aigua termal que donava vida a tot el conjunt.
Les propietats curatives i terapèutiques de l’aigua, a més, li conferien un aspecte de sacralitat que va convertir aquesta estança en un petit espai sagrat, una mena de capella. A la paret nord s’hi poden veure encara les restes d’un altaret, emmarcat per dues pilastres adossades, que devia hostatjar diverses imatges de divinitats salutíferes, entre les quals hi havia Apol·lo. A banda, aquesta era l’única estança de tot el balneari que tenia les parets estucades i decorades amb pintures murals policromes.
La Natatio
La gran piscina central, o natatio, és l’element principal del balneari. És en aquest gran espai on s’aplegava l’aigua termal procedent de la surgència i on els usuaris del conjunt termal prenien els banys. Més enllà de qüestions higièniques o de la tradició romana d’anar regularment a les termes a prendre els banys, estesa per tot el món romà, els usuaris d’aquest balneari empraven les termes sobretot amb finalitats curatives i terapèutiques.
L’aigua termal arribava a la natatio des de l’estança sacra, a través de l’ambulacre, tot eixint per un forat de la base del pilar central del pòrtic. Al costat oposat, a l’extrem sud-oest, hi havia el desguàs, que abocava l’aigua fora de l’edifici. Aquesta circulació garantia la constant renovació de l’aigua i, per tant, que se’n mantingués la temperatura.
