Caldes en Temps de Guerres

Balneari Vichy – Cartellera

A mitjan segle XX el balneari Vichy Catalán ja era un establiment termal amb gairebé mig segle d’història. Des de 1883 que se’n comercialitzaven les aigües, i el 1898 es va obrir el primer establiment termal. El gran complex que es pot veure en l’actualitat no va ser inaugurat fins l’inici de la temporada de l’any 1904.

Però el 20 de desembre de 1937 el balneari va ser convertit en la clínica militar núm. 2 del districte de Girona que va arribar a acollir més de 1.000 soldats ferits, quan la capacitat màxima estimada era de 800. El 10 de març de 1938 els ferits van rebre la visita de part del govern de la Generalitat republicana, encapçalat pel president Lluís Companys.

El 1944 estava previst que el balneari pogués albergar fins a 495 mariners italians. Per a fer cabuda a aquests italians, els balnearis es van buidar de refugiats. En aquells moments la majoria eren dones i nens jueus, de diferents nacionalitats, que havien entrat a Espanya a través dels Pirineus (del 1939 al 1943) fugint dels nazis i que no havien cabut a les presons i/o hospicis de Figueres i Girona. Els homes en edat militar, en canvi, després de ser enviats a les presons, eren enviats al camp de concentració de Miranda de Ebro.

Acabada la guerra mundial, alguns nazis s’hi van hostatjar. Jugaven habitualment a futbol als terrenys propers, i a escacs i a dòmino al Saló de Té, avui desaparegut. El 23 d’octubre 1945, José Félix de Lequerica, nou ministre d’Exteriors espanyol, va ordenar a la Direcció General de Seguretat la concentració de vint-i-tres “súbdits” alemanys al balneari Vichy. Només onze van ser traslladats a Caldes perquè la resta no van poder ser localitzats. Les despeses de manutenció havien de ser cobertes pel Ministeri d’Afers Exteriors, però rarament pagava, i això va motivar l’any 1946 una queixa del director, Modest Carreras Furest, per reclamar un deute de 85.000 pessetes.