Segles I-XIX. Petit promontori on hi ha diversos brolladors d’aigua termal de Caldes, que des de l’antiguitat foren explotats amb la construcció d’unes termes romanes. A l’època medieval, el puig l’ocupava el castell de Caldes; actualment en queden part de la muralla i les torres.
La capella de Sant Grau, s. IX, que dóna nom al lloc, va ser la l’església parroquial de la Vila fins que quedà obsoleta pel creixement de la població i pel fet d’estar construïda en una zona amb fortes surgències d’aigua termal, ja que provocava que els cossos del cementiri no es descomponguessin, sinó que es momifiquessin. Aleshores, es decidí construir fora muralles la nova Església de Sant Esteve, s.XI. A partir d’aquest moment, la capella de St.Grau fou el lloc on es reunia el comú de la vila; el síndic, etc.
Al s.XIX, l’industrial Pau Estapé i Maristany adquirí bona part del puig i féu construir la planta embotelladora de l’“Agua Imperial” a l’actual plaça de l’Aigua. Aprofitant l’afluència d’estiuejants a la vila balneària de Caldes, el Sr. Estapé va adequar l’espai per promocionar el seu producte. A més de dur-s’hi a terme la primera campanya d’excavació arqueològica de les termes romanes, es va crear un jardí modernista que integrava les fonts de Sant Grau o de la Roqueta i la de l’Hospital en templets d’estil neoclàssic. Amb la crisi del fenomen de l’estiueig, tot el conjunt va seguir un procés de deteriorament avançat, fins que fa uns anys l’Ajuntament de Caldes el va adquirir i el va adequar.