L’estació de tren de Caldes, inaugurada el 1862, va esdevenir ràpidament un dels focus neuràlgics en la història de la vila. Era el nus de comunicació que va facilitar, primer, l’arribada d’estiuejants, i segon, va convertir Caldes en una població estratègica d’assistència en períodes de guerra.
En diverses tongades, al llarg dels mesos de gener i febrer de 1944, van arribar a l’estació de tren de Caldes un total de 1.073 soldats de la marina italiana. Pel febrer hi van arribar més mariners, alguns procedents de l’Hospital de l’Illa del Rei (Menorca), on s’havien curat de les cremades i ferides sofertes durant un atac de la Luftwaffe. 21 d’ells van intentar fugar-se la nitdel 22 d’abril en un tren de mercaderies, però van ser arrestatsi deportats al camp de concentració de Miranda de Ebro (Burgos). El 4 de juliol tots els refugiats van tornar cap a Itàlia en un tren de trenta vagons, amb un comiat massiu dels caldencs. Al mes de novembre, un tren de passatgers va dur a Caldes el primer contingent d’espies nazis, que seguirien arribant al llarg de 1944 i 1945 i s’instal·larien als diferents balnearis, cases i xalets de la població.