Durant l’estada dels contingents de militars i civils refugiats, els safareigs i els estenedors de Caldes es van convertir en un punt neuràlgic de la interacció entre vilatans i nouvinguts. Als safareigs es podia rentar la roba amb aigua calenta a 60 graus; i després, és clar, calia estendre-la.
Com relata l’escriptor Rafel Nadal a la novel·la El fill de l’italià allí es van crear els primers vincles afectius entre gent d’una i altra part d’Europa:
“Els primers dies es quedava una mica lluny, en un racó del safareig, xiulant cançons napolitanes, però més endavant, quan les hores de llum van començar a allargar-se, es va anar acostant a la pica i jugava amb la Mercè i en Feliu, els fills de la Joana. Si els nens s’havien quedat a casa, a la Mina, en Ciro tornava al seu racó i cantussejava qualsevol cosa mentre mirava de reüll la noia com rentava. Després, quan pujava als estenedors, ell la seguia i buscava un altre lloc per a contemplar-la mentre es bellugava d’un cantó a l’altre estenent la roba. Feia dies que esperava en va que la Joana aixequés el cap i li dediqués un somriure, però no deixava de xiular-li aquelles cançons napolitanes. De vegades eren cançons tristes i nostàlgiques, però sovint eren alegres i animades; algunes tardes en Ciro deixava de xiular i cantava amb una veu greu però molt ben afinada.”
Fragment del llibre de Rafel Nadal “El fill de l’italià”. Columna edicions. (Premi Ramon Llull, 2019)
La novel·la neix arran de la presentació del llibre ‘La maledicció dels Palmisano’ l’any 2015 al club de lectura de la biblioteca municipal de Caldes. És en aquest moment quan Rafel Nadal coneix dues persones clau: Antoni Vilà, historiador local i jutge de pau, que és qui li explica la història dels mariners italians que es van refugiar a Caldes l’any 1944 i Narcís Barceló, en qui s’inspirarà per crear el protagonista del seu llibre, el fill de l’italià: en Mateu. A partir d’aquí, Nadal comença una recerca històrica, geogràfica i familiar exhaustiva que acabarà transformant un fet real, que va canviar la vida d’un poble, en una novel·la molt venuda, molt llegida i de llarg recorregut.