Segle I. Monument històric d’interès nacional. Són les restes més ben conservades del municipi romà d’AQUAE CALIDAE, actual Caldes de Malavella.
L’ edifici termal romà de Sant Grau va ser construït pels volts de l’any 50 dC sobre un balneari anterior, dels segles II-I aC, que fou en bona part enderrocat i del qual coneixem molt pocs vestigis (restes d’un enllosat, d’alguna paret amb arcs, una petita part de la façana i una piscineta).L’edifici del segle I dC, en canvi, es conserva d’una manera notablement íntegra.
Encara s’hi poden observar els mecanismes de funcionament de l’aigua gairebé intactes. L’ edifici consta d’una piscina central (natatio) rectangular, de 7,90 per 6,65 metres, i d’accés esglaonat, i d’una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Hi ha tres espais a la part del darrera, inicialment es pensava que eren banyeres, però es tracta d’estàncies on es prenien olis. Les seves característiques són eminentment salutíferes lligades al culte probablement d’ Apol·lo o d’ alguna altra divinitat guaridora de malalties.
En època medieval el balneari continuà en funcionament. Dues noves piscinetes ocuparen l’espai de l’antiga estança sacra, mentre la circulació de l’aigua acumulava sediment calcari per tots els costats sud i est de l’edifici. Les seves estructures foren aprofitades al segle XIV per a construir-hi el castell de Caldes, però les funcions balneàries de l’edifici romà, reconvertit en hospital, van perdurar encara fins al segle XIX.